Pau Lanao.
Historiador i Periodista (Girona). (Més informació)


Fragment del text, exclusiu per a "EXILIS", que porta per títol:

O l'exili, o fer de turista a l'infern

...Les històries d'exili no s'avenen a construccions literàries. Es pot escriure, parlar, dibuixar, fer-ne una pel·lícula, un video o una aplicació de telefonia mòbil, però per més que el narrador s'esforci, el receptor mai percebrà la pulsió íntima d'aquell que s'ha vist obligar a deixar-ho tot. Com em va dir en Ramon Gayolà d'Anglès, un poumista primer condemnat a mort i després desterrat al camp de treball de Gardeny “ Van ser víctimes d'una gran calamitat, i encara ara- quan parlàvem era l'any 1985- ells, els franquistes, ens diuen que som culpables d'uns crims que no havíem comès. Ells són els que es van fer les lleis a mida, ells són els que sota l'emparament i les benediccions de l'església, que els deslliurava de qualsevol mal o els hi netejava la consciència van massacrar a tot aquell que havia lluitat per un ideal d'igualtat. Jo però, sempre he pensat que els exiliats eren els franquistes. Eren ells, els que estaven presoners de la victòria, eren ells, els que havien de creure en una Espanya imaginària bastida sobre el terror i la por. La seva ira era covarda, els convertia en assassins ressentits, salvatges que no podien veure la realitat”.